Un cuc, un coco, una cuca, un pito i un lio. El cuc és el neguit, el coco és el cap, la cuca és el pito, el pito és l'alarma i el lio és un lio que es lia i la lia. Perquè la Maite és un lio que es busca i no es troba; la Maite està feta un lio i es lia amb tothom. I tothom sap que la Cristina és un coco, és llesta i freda i està cansada. Cansada del cuc de l'Albert, el seu marit, el que parla massa i folla poc. Folla poc amb la Cristina, però vol follar amb algú que no sigui la Cristina. Vol tenir la picha loca com el Martí, el de la cuca, el de la cuca més gran, l'amic que folla i folla. Que folla com un boig amb la Isabel, la seva dona, perquè a ella fa temps que li sona el pito, l'alarma del rellotge, el biològic, el de reloj que marcas las horas porque mi vida se acaba. I vol i no pot i acaba feta un lio. Un lio com la Maite, que es lia amb la cuca i es lia amb el cuc. I el coco no ho sap. I el pito tampoc. I aquí ja no se sap què sap qui ni qui sap què. Però se sabrà, perquè al final tot se sap. En aquesta vida tot s'acaba sabent. Tot i sabent que, a vegades, la vida està per terra i no hi ha qui la trobi. Ni mirant-ho amb lupa.

Encara estem fent representacions d'aquesta obra